Catalunya Medieval

 1.- Otger Cataló

Avui parlaré de la  llegenda d'aquest cavaller, d'en Otger Cataló. Una curiositat és que ell era originari del nord, per això és pèl-roig.  Es diu que va quedar ferir en una batalla contra els musulmans, però no va morir. Per sort es va poder refugiar als pirineus en una cabanya de pell de cabra, on l'alimentava de llet d'ovella i de fruits del bosc. Ell anava a tot arreu amb el seu gos gànguil, o sigui que en la seva estança als pirineus també hi era. Gràcies a que el seu gos estava allí amb ell i li llepava les ferides en Otger es va poder curar i va tocar un corn de caça. El gos va anar a buscar a gent per ajudar al seu amo, al final van acabar sent 9 cavallers, els 9 cavallers o barons de la Fama. 

Eren de les següents famílies:

Van tornar a la batalla, però aquest cop l'Otger va morir. Abans de morir va demanar que li fessin un escut perquè tothom el recordés. En el seu escut hi surt el seu gos gànguil.

2.- Guifre "el pelós" 

Aquesta història es el que en podríem dir "basada en fets reals" ja que te part de coses reals, de les quals hi ha documents que ho confirmen. Tot i que hi ha altres fets que no estan comprovats, o sigui que son la part que s'ha inventat. 

Comencem la història amb un home anomenat Guifré (el pare de Guifré "el pelós") el qual té un pacte de Vasellatge, un pacte entre una persona i el rei (en aquest cas un de Franc) el qual dicta que si el rei li fa uns favors a la persona, aquesta li promet la seva completa lleialtat. Doncs una d'aquestes persones era el pare del nostre protagonista, el cual tenia aquest tipus de pacte amb un rei Franc, el qual, com a favor, el va enviar a ser compte de Barcelona. Un temps després, quan el nostre protagonista era un nen petit, van matar al seu pare i a ell el van entregar al rei Franc, el qual el va entregar a un dels seus fills. Aquest fill del rei Franc tenia una filla, i al pas del temps en Guifré "el pelós" i la neta del rei es van anar enamorant fins al punt que la dona va quedar embarassada del protagonista.

Com sabien que el rei s'enfadaria, va fugir cap a Barcelona. Allí la seva mare, al veure'l el va reconèixer  l'instant, això es perquè es diu que tenia pèl on ningú en té. La seva mare el va convèncer de tornar a França a buscar a la seva dona, amb la cual va tornar a Barcelona.

Ja passat un temps sent compte de Barcelona, i amb un pacte de Vassellatge amb el rei Franc, els musulmans tornen a atacar la península. I com el pacte inclou que el rei els ha  de protegir, en Guifré "el pelós" li demana ajuda al rei. I la conversació va mes o menys així:

Guifré: Ei rei! Que necessito que compleixis el pacte que vam fer, envia tropes cap a aquí que ens estan molestant els musulmans.

Rei: Ostres, tio! Em pilles molt ocupat... Saps que? Jo et permeto que deixis en herència el territori del comptat de Barcelona als teu fills, i jo no et dono protecció.

Guifré: Ok!

Òbviament van parlar molt més formalment, però així també s'entén.

I aquí s'acaba l'historia.

3.- Borrell II

Aquesta història comença amb una balança, una balança en la que trobem dos bàndols i una persona intentant mantenir l'equilibri. Aquesta persona és un compte de Barcelona anomenat Borrell II, el qual ha de mantenir l'equilibri entre es Francs i els musulmans. En Borrell havia aconseguit el tro només perquè els seus germans grans s'avien mort, o sigui que ell tenia un pacte de Vasellatge amb el rei franc, només per si les mosques... Per una altra banda tenia tractes amb el papa de Roma, tant que va arribar al punt que el compte va enviar a un amic seu, el qual es deia Gerbert d'Orlach, i va acabar sent papa de Roma. 

El cas es que un temps despres els musulmans van voler atacar Barcelona i, desesperat, va trucar al rei Franc. I si, la trucada va tornar a anar així:

Borrell: Hola, podries portar tropes cap a Barcelona, plissssss?

Rei F: Ostres tu que pesadets que sou...

Borrell: Ja, pero es que en tornen a atacar els musulmans.

Rei F: *Te una idea* Kjjjjjjjjjjjjj, s'esta, kjjjjjj, tallant, kjjjjjjjjjjj.

Borrell: M'ha penjat??!?!?!?!??! Doncs as que? Ja no tenim pacte!!!

I així catalunya va acabar de ser un comptat totalment independent.

4.- Ramon Berenguer IV

La historia d'avui tracta d'un compte de Barcelona anomenat Ramon Berenguer IV. Aquest compte volia tenir tractes amb tots els comptats/regnes assentats a la península ibèrica. En Ramon ja havia trencat pactes amb el rei Franc, i tenia tractes amb els de Castella ja que sa germana estava casada amb el seu rei. Però allí al mig hi havia el regne d'Aragó, amb el qual el nostre protagonista volia fer tractes.

Ara parlaré de la part dels aragonesos. Allí se'ls hi acaba de morir el seu rei, el qual no tenia descendents. Al no tindre hereus, van cridar al seu germà, el qual estava en un convent, i el van convèncer de que tingués un fill amb una dona. Però va sortir una nena, a la qual li van posar de nom Peronella. Quan la nena tenia un any la van casar amb en Ramon Berenguer. Gràcies a aquest compromís, el seu fill/a seria ei d'Aragó i compte de Barcelona alhora.

Jo segueixo pensant que que estiguis promesa amb un any no és bona idea....